La tutora de
primero de bachillerato enseguida se percató del enorme potencial de Abdelilah.
Poseía ese tipo de inteligencia natural que tienen algunos chicos que les
permite entender los conceptos más abstractos a la primera y a la vez estar al
tanto de todo lo que ocurre alrededor, y colocarse siempre en una posición
ventajosa. Pero tenía un gran defecto, que en bachillerato podía llegar a convertirse
en un lastre: era un gandul de tomo y lomo. Si no cambiaba de actitud y se
ponía a trabajar inmediatamente, las notas de la primera evaluación se iban a
resentir y sería una verdadera lástima que abandonase los estudios.
Decidió pedir una
entrevista con sus padres para tratar de reconducir la situación.
Cuando
acudieron a la cita, el padre ataviado con una chilaba y la madre cubierta con
el chaddar, se dio cuenta de que,
aunque ya hacía cinco años que habían llegado de Marruecos, eran incapaces de entenderle
y de mantener una conversación. Ella no había caído en pedir con tiempo el
servicio de intérpretes que ofrecía el ayuntamiento, así que como último
remedio para no perder la entrevista , fue a buscar a Abdelilah para que él
mismo hiciera la traducción simultánea de lo que les quería comunicar.
La
tutora comenzó alabando la inteligencia del chico y su buena integración en el
grupo. Los padres escuchaban a su hijo y sonreían complacidos, mientras miraban
alternativamente a la profesora y al chaval.
Pero
cuál fue su sorpresa cuando vio que mantenían idéntica expresión de
satisfacción y beatitud mientras el chico supuestamente les traducía todas las
quejas acerca de su vagancia y la advertencia sobre los malos resultados que
iba a tener.
Aunque
se lo dijo bien claro a su traductor traicionero, al terminar el encuentro no
estaba segura de que se hubieran enterado que les citaba para otra reunión con
la intérprete del ayuntamiento.
La tutora de primer de batxillerat de seguida va
adonar-se de l'enorme potencial d'Abdelilah. Posseïa aquell tipus
d'intel·ligència natural que tenen alguns nois, que els permet entendre els
conceptes més abstractes a la primera i alhora estar al corrent de tot el que
passa al voltant, i col·locar-se sempre
en una posició avantatjosa. Però tenia un gran defecte, que en batxillerat
podia arribar a convertir-se en un llast: era un mandrós integral. Si no
canviava d'actitud i no es posava a treballar immediatament, les notes de la
primera avaluació se'n ressentirien i seria una veritable llàstima que
abandonés els estudis.
Va
decidir demanar una entrevista amb els seus pares per intentar reconduir la
situació.
Quan van acudir a la cita, el
pare abillat amb una gel·laba i la mare
coberta amb el chaddar, es va adonar
que, tot i que ja feia cinc anys que havien arribat del Marroc, eren incapaços
d'entendre-la i de mantenir una conversa.
Ella no havia caigut a demanar amb temps el servei d'intèrprets que oferia
l'ajuntament, així que com a última solució per no perdre l'entrevista, va anar
a buscar Abdelilah perquè ell mateix fes la traducció simultània del que els
volia comunicar.
La
tutora va començar lloant la intel·ligència del noi i la seva bona integració al
grup classe. Els pares escoltaven el seu fill i somreien complaguts, mentre
miraven alternativament a la professora i al xaval.
Però
quina va ser la seva sorpresa quan va veure que mantenien idèntica expressió de
satisfacció i beatitud mentre el noi suposadament els traduïa totes les queixes
sobre la seva vagància i l'advertència sobre els mals resultats que
aconseguiria.
Encara que ho va dir ben clar al
traductor traïdor, en acabar la trobada no estava segura que s'haguessin
assabentat que els citava per a una altra reunió amb la intèrpret de
l'ajuntament.
La Mònica Gispert, que aquest dijous ens farà de presentadora a Vilafranca, ens ha fet aquests fantàstics dibuixos que són igualets igualets al Jordi i a mi. Gràcies!!
Y gracias a Mel Nebrea por compartir conmigo esta situación.